El gran filòsof Plató va ser el creador del mite de la caverna (Llibre VII de “La República). Amb aquesta al·legoria ens explica l’existència de dos mons: el de les aparences, el qual percebem amb els nostres sentits, i el de les idees, al qual només podem arribar mitjançant la raó. De la mateixa manera, en les societats contemporànies de la informació també hi ha més d’un món o, millor dit, més d’una veritat. Tot dependrà del costat del prisma que utilitzem per a mirar-ho.
En una societat de la informació com la nostra, els mitjans de comunicació influeixen de manera directa en el dia a dia dels individus. Aquesta influència arriba a transformar la societat en general; cultura, economia, creences, etc. Però també ens afecta individualment, condicionant i determinant la nostra manera de comportar-nos, de relacionar-nos amb la resta de la comunitat, estipulant el que és correcte o incorrecte o, fins i tot, el que ens agrada. És a dir, influeix en la nostra manera de percebre i interpretar la realitat que ens envolta.
Si ens deixem arrossegar per les opinions condicionades de les masses, mai serem el que realment volem ser. El veritable perill de la manipulació mediàtica és que les persones manipulades no són conscients d’aquest fet. És per això que aprendre a llegir entre línies, a seleccionar la informació i a contrastar-la degudament és bàsic per a no caure en el pou de la ignorància. Només així podrem arribar al que Immanuel Kant va definir com “la majoria d’edat”. És a dir, a no deixar que siguin els altres els que pensin per nosaltres i, alhora, a ser capaços d’utilitzar el nostre intel·lecte sense caure en el parany de l’egocentrisme.
El mite de la caverna 
Carles,
Tant de bo poguéssim assolir la majoria d’edat de la que parla Kant! Caldria un veritable compromís que vinculés els poders públics, les associacions cíviques, els centres d’ensenyament i les pròpies famílies per a educar les noves generacions en l’ús dels mitjans de comunicació. De la mateixa manera que la societat no és conscient de la manipulació mediàtica a la que està sotmesa, tampoc és conscient de la necessitat d’una educació per als mitjans, una educació capaç de despertar el nostre esperit crític.
Ens empassem els missatges dels mitjans sense estar realment preparats per a apropiar-nos d’ells de manera crítica i creativa.
Les noves tecnologies ja formen part dels programes educatius de gairebé tots els nivells. Ens ensenyen a dominar el seu ús, a moure’ns pel ciberespai i a comunicar-nos a través de les noves eines digitals. Però no ens ensenyen a utilitzar-les per a pensar per nosaltres mateixos.
Totalment d’acord. Hi hauria d’haver un recordatori constant sobre dubtar sobre tot allò que ens ensenyen , pero sembla ben bé que anem cap al costat contrari
Hi ha experiments que demostren, com el de la Noelle Neumann amb la seva teoria de l’espiral del silenci com l’individu és capaç de renunciar a les seves creences si hi ha una pressió de la majoria. Per això, com bé dieu cal estar alerta per no ser manipulats encara que, des del meu punt de vista, és complicat.
En tot cas la llibertat no ens vindrà mai donada sinó que haurem de guanyar-nos-la magrat que sembli estrany. L’educació és clau, i de cap manera la televisió i els mitjans de masses poden substituir-la, un engany que és la tendència habitual a la nostra societat. L’educació és la que ha de traçar la línia vermella per a que tot allò contaminant no traspassi el llindar de la nostra llibertat.