El fonamentalisme religiós com a font d’identitat

Encara que la doctrina filosòfica d’una religió tingui els seus fonaments en principis lloables de justícia i igualtat, des del mateix moment en que hom vol imposar als demés els seus ideals, es tergiversa el veritable missatge que té implícit. No és difícil mostrar, amb abundants exemples, que una de les propensions humanes més universals és violar la llibertat de pensament o d’acció dels demés, per imposar sobre la resta el que hom considera correcte. Aquest és el fonament de totes les persecucions religioses, creure que Déu no sols abomina l’acte del no creient, sinó que ens consideraria culpables a nosaltres mateixos si no féssim res per impedir-ho.

Podríem posar nombrosos exemples que tenen com a rerefons la intolerància religiosa: pensem en els cristians que ataquen les clíniques abortives, en els jueus que van recolzar l’assassinat del seu primer ministre Yitshac Rabbín perquè volien trencar les negociacions de pau amb Palestina o en els musulmans que van festejar la caiguda de les torres bessones de Nova York. És a dir, el fonamentalisme religiós no entén de fronteres i és present a totes les societats.

Segons el sociòleg Manuel Castells, això succeeix perquè el veritable rerefons del fonamentalisme no és la necessitat de creure en Déu, sinó la necessitat de construir un sentiment d’identitat en la societat xarxa. És a dir, tota persona, sigui quina sigui la seva religió o ideologia, es pot convertir en un fonamentalista si considera que s’està coartant la seva llibertat o veu perillar la seva forma de viure.

Per això, no hauríem de caure en l’error d’estereotipar als fonamentalistes. A tots no se’ls pot etiquetar de sociòpates ni d’individus amb trastorns de la personalitat. Ans al contrari, solen ser ciutadans amb un comportament del tot normal segons els paràmetres establerts per la seva societat. Quan una persona se sent ofesa o desesperada pot actuar de forma imprevisible o irracional segons el judici d’un tercer. El que per a uns és un acte terrorista per a uns altres pot ser un acte heroic. Aquesta consideració dependrà de la societat que ho jutgi.

Així doncs, el veritable problema no està en la religió, sinó en les carències educatives d’una majoria i en els interessos econòmics d’una minoria. El terrorisme no se solucionarà mai utilitzant la força ni la coacció política. Sota el meu parer, l’única eina capaç d’eradicar l’odi que impregna als radicals és l’educació. En paraules de Simón Bolívar:

“Un pueblo ignorante es un instrumento ciego de su propia destrucción; […] la inexperiencia de hombres ajenos de todo conocimiento político, económico o civil; adoptan como realidades las que son puras ilusiones; toman la licencia por la libertad, la traición por el patriotismo, la venganza por la justicia”.

Aquesta solució no és, ni fàcil ni ràpida, ja que es necessita més d’una generació per començar a veure els resultats. Però tal i com es presenta el futur, i tenint en compte la ineficàcia de les bones intencions i del diàleg (això només serveix quan dues parts enfrontades volen arribar a un acord, però mai quan s’odien a mort) només queda l’educació com a garantia de futur.

fundamentalismo

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s